Característiques dels estrats

Ara que ja sabem el que és un estrat ja estem en condicions de poder determinar algunes de les seves caracerístiques. Per a facilitar els conceptes comparem un estrat amb un foli.

Un estrat representa un límit entre dos períodes diferents de sedimentació. Si el tems de sedimentació ha estat curt (des del punt de vista geològic) aquest estrat presentarà un gruix petit, i si el tems de sedimentació ha estat llarg el gruix serà més gran. Aquest gruix s'anomena potència i pot presentar valor molt variats: des de mil·límetres a desenes de metres. Ex: la potència del nostre estrat-foli seria el gruix del foli.

Un estrat es pot identificar com un pla el qual presenta una inclinació respecte un pla horitzontal. Aquest valor de la inclinació s'anomena valor de cabussament i pot presentar valors de 0 (totalment horitzontal) a 90º (totalment vertical). Un cop sabem el cabussament s'ha d'identificar cap a quin punt cardinal es troba inclinat (nord, sud, est, oest, nord-est,..).

Ex: aixequem el nostre estrat-foli respecte la taula. L'angle entre la taula i el foli aixecat serà el cabussament. El punt cardinal del cabussament serà cap allà on està inclinat el foli.

El pla identificat com a estrat presenta una direcció la qual coincideix amb la línia perpendicular del cabussament. Aquesta variable s'anomena direcció de capa. El valor de la direcció pot variar de 0 a 360º en funció del punt cardinal (nord = 0º; est = 90º; sud = 180º; oest = 270º;etc..). Ex: la direcció del nostre estrat-foli estarà donada per la línia superior del foli (part de dalt aixecada).

Quan ens trobem un estrat i volem definir les seves característiques haurem de buscar un lloc on aquest nivell presenti un pla ben definit. El gruix (potència) el mesurarem amb una cinta mètrica i el cabussament i la direcció mitjançant una brúixola. A partir d'aquestes variables podem anar estudiant un mateix estrat en diferents zones i poder deduir la tectònica i la geologia d'una determinada zona.

Imatge d'un estrat amb una direcció molt constant (uns 45º) i amb un cabussament gairebé vertical. L'estrat es troba inclinat cap al sud excepte la zona més inferior on es troba cap al nord. Aquest estrat correspon a la zona de Sant Blai de Tivissa.

Estrats inclinats

Quan els estrats es formen ho fan de forma horitzontal. Els moviments tectònics són els encarregats de fer enlairar els sediments i estrats horitzontals del fons dels mars i llacs fins a la superficie. Aquests moviments tectònics són els responsables dels terratrèmols i volcans existents a la terra i es produeixen en zones molt concretes : els límits de les plaques tectòniques.

Quan xoquen dues plaques tectòniques es produeixen deformacions en els materials existents en aquella zona. Aquestes deformacions poden acabar enlairant els estrats formats de forma horitzontal. Per fer-ho més entenedor és com si posessim un foli pla a la taula, l'agafem pels dos extrems i comencem a unir les mans. Podrem observar com el foli acaba per doblegar-se i formar un plec.

Doncs bé, als estrats de les zones de límit de placa els hi passa exactament el mateix, l'únic que en aquest cas el moviment de deformació és molt lent i per això les roques es dobleguen (comportament dúctil) i no s'acaben trencant (comportament fràgil). La zona de Catalunya es troba afectada per la col·lisió de les plaques Ibèrica i Africana i per tant els esforços tectònics tindran una direcció general de sud a nord.

Així doncs, si veiem uns estrats no horitzontals és mot possible que ens trobem en un dels dos costats d'un plec.

Aquesta és una imatge d'uns estrats inclinats a la zona del Barranc de Padrells de Tivissa. La foto està tirada des del pont que creua aquest barranc.