Rutes geològiques o geoexcursions

Iniciarem un cicle de rutes geològiques o geoexcursions per diferents zones. Per a cadascuna de les geoexcursions proposades es definiran una sèrie de parades per tal de poder observar i entendre les característiques geològiques de cada zona així com les singularitats que se'n poden extreure.

Els itineraris proposats s'ubicaran en diferents poblacions i llocs de la geografia catalana i espanyola i tal com es vagin realitzant.

Exemplar de fòssil ammonit (muntanyes de Tivissa)

Per més informació podeu anar a l'adreça: https://geoturisme.wordpress.com/

Esllavissades

Les esllavissades són trecaments del terreny provocats per factors externs variables com pluges, terratrèmols, execució de carreteres, etc...

Aquests moviments es produeixen en materials cohesius (argiles i llims) i produeixen formes molt ben delimitades i definides.

Les esllavissades estan formades per una zona de trecament, una zona de transport i una zona de deposició. La zona de trencament es reconeix fàcilment donat que té forma de mitja lluna.

En la següent imatge es pot observar una esllavissada, amb la zona de trecament ben delimitada i en forma de mitja lluna, la zona de transport (zona mitjana) i la zona de deposició (zona inferior i tocant a la cuneta de la carretera).

Aquesta esllavissada se situa a la carretera C-44 i s'activa en pluges mitjanes. Un cop activada el gruix pot arribar fins a mitja senyal.

Falles (2ª part)

Les falles poden tenir unes dimensions molt variables, passant de centimètriques a quilomètriques.

Les de més grans dimensions no es solen veure a simple vista i cal un estudi visual més acurat per tal d'adonar-se que estem davant d'una falla, en canvi les més petites soler ser molt visuals i per tant es poden observar fàcilment.

En la següent imatge es pot observar un tal·lus afectat per calcàries estratificades

Si s'observen els límits dels estrats (línies paral·leles) es pot observar que la zona central de la imatge està 'enfonsada' respecte els costats. Si encara afinem més la vista es poden observar unes línies de fractura les quals denoten un moviment entre blocs, tal i com es pot veure en la següent imatge on les línies de fractura estan pintades de color roig,

El moviment que han patit aquests blocs calcaris ha estat d'enfonsament i per tant es tractaria de petites falles normals.

La zona analitzada se situa a l'anomenada la Costa del Moro, a uns 3 quilòmetres al sud oest de Tivissa, i els relleus calcaris de la zona estan fortament tectonitzats.

FALLES (1ª part)

Els estrats es formen de forma horitzontal (veure articles anteriors) i la tectònica els inclina.

Durant la formació d'un plec els estrats es van 'doblegant' fins que els esforços paren d'actuar. Si aquest esforços continuen el plec es pot arribar a trencar i per tant una part del plec passaria a formar part de l'altra part (per sobre o per sota). Aquest trencament és el que geològicament es coneix com a falla.

Per definició una falla posa en contacte estrats geològicament inconnexos, o sigui, que posa en contacte estrats més antics amb estrats més moderns o a l'inrevés.

Les zones de trencament o de falla són geològicament molt interessants ja que són considerades trampes geològiques i on es poden ubicar fenòmens geològics interessants (aigues termals, etc..) o recursos naturals (aigues subterrànies, etc.)

En aquest cas ens situem en un camí enfront d'un escarpat on es veu la següent imatge:



Ara busquem els estrats i mirem quina distribució tenen (color roig):



D'esquerra a dreta podem veure com els estrats estan lleugerament inclinats cap a la dreta i que al centre de la fotografia s'inclinen força. Per altra banda els estrats de la part dreta es troben totalment horitzontals. Veiem que al centre de la imatge tenim alguna cosa que no 'quadra' ja que els estrats s'inclinen molt en aquella zona. Geològicament tenim el següent:



Per la zona centre de la imatge tenim una falla la qual divideix la zona en dues parts: la part de la dreta ha 'pujat' per sobre la part de l'esquerra (veure sentit de la fletxa) i la zona de l'esquerra ha baixat (fletxa). Per tant aquí tenim un contacte de materials geològicament més antics (part dreta) amb materials més moderns (part esquerra). Es tracta d'una falla inversa.

Aquesta falla es troba a uns 1.5 quilòmetres al sud del nucli de Tivissa i a la zona anomenada La Tossa.

Plecs

Un cop identificats els estrats d'una zona ja podem començar a interpretar la geologia local. Per tal de saber el funcionament geològic de la zona hem d'escollir un estrat o una serie d'estrats els quals s'identifiquin a simple vista (gruix, color, etc.). Un cop ben definit ens hem de posar en una zona on puguem tenir una bona perspectiva de tota l'àrea que vulguem analitzar (pex.: dalt d'un turó, en una carena, etc.)

En aquest cas ens situem en un camí enfront d'un escarpat on es pot veure la següent imatge:



Des de l'esquerra de la imatge ens fixem en els estrats i veiem com aquests es troben inclinats cap a la dreta de la imatge. Si els seguim (darrera de l'arbre) veiem com de sobte s'inclinen de forma brusca cap a l'esquerra, es posen verticals i es tornen a inclinar cap a la dreta. Bé, hem descobert un petit però pronunciat plec.

Donada la seva forma aquest plec s'ha format per forçes provinents d'esquerra a dreta en la part esquerra de la foto i de dreta a esquerra a la part dreta de la foto. Les roques s'han comportat com si d'un foli es tractés i s'han acabat plegant....i pensar que les roques no es podien doblegar!!

Aquest plec es troba a la zona de Les Meliques, a uns 3 qm. al sud-est del nucli de Tivissa i és una zona fortament tectonitzada.

Característiques dels estrats

Ara que ja sabem el que és un estrat ja estem en condicions de poder determinar algunes de les seves caracerístiques. Per a facilitar els conceptes comparem un estrat amb un foli.

Un estrat representa un límit entre dos períodes diferents de sedimentació. Si el tems de sedimentació ha estat curt (des del punt de vista geològic) aquest estrat presentarà un gruix petit, i si el tems de sedimentació ha estat llarg el gruix serà més gran. Aquest gruix s'anomena potència i pot presentar valor molt variats: des de mil·límetres a desenes de metres. Ex: la potència del nostre estrat-foli seria el gruix del foli.

Un estrat es pot identificar com un pla el qual presenta una inclinació respecte un pla horitzontal. Aquest valor de la inclinació s'anomena valor de cabussament i pot presentar valors de 0 (totalment horitzontal) a 90º (totalment vertical). Un cop sabem el cabussament s'ha d'identificar cap a quin punt cardinal es troba inclinat (nord, sud, est, oest, nord-est,..).

Ex: aixequem el nostre estrat-foli respecte la taula. L'angle entre la taula i el foli aixecat serà el cabussament. El punt cardinal del cabussament serà cap allà on està inclinat el foli.

El pla identificat com a estrat presenta una direcció la qual coincideix amb la línia perpendicular del cabussament. Aquesta variable s'anomena direcció de capa. El valor de la direcció pot variar de 0 a 360º en funció del punt cardinal (nord = 0º; est = 90º; sud = 180º; oest = 270º;etc..). Ex: la direcció del nostre estrat-foli estarà donada per la línia superior del foli (part de dalt aixecada).

Quan ens trobem un estrat i volem definir les seves característiques haurem de buscar un lloc on aquest nivell presenti un pla ben definit. El gruix (potència) el mesurarem amb una cinta mètrica i el cabussament i la direcció mitjançant una brúixola. A partir d'aquestes variables podem anar estudiant un mateix estrat en diferents zones i poder deduir la tectònica i la geologia d'una determinada zona.

Imatge d'un estrat amb una direcció molt constant (uns 45º) i amb un cabussament gairebé vertical. L'estrat es troba inclinat cap al sud excepte la zona més inferior on es troba cap al nord. Aquest estrat correspon a la zona de Sant Blai de Tivissa.

Estrats inclinats

Quan els estrats es formen ho fan de forma horitzontal. Els moviments tectònics són els encarregats de fer enlairar els sediments i estrats horitzontals del fons dels mars i llacs fins a la superficie. Aquests moviments tectònics són els responsables dels terratrèmols i volcans existents a la terra i es produeixen en zones molt concretes : els límits de les plaques tectòniques.

Quan xoquen dues plaques tectòniques es produeixen deformacions en els materials existents en aquella zona. Aquestes deformacions poden acabar enlairant els estrats formats de forma horitzontal. Per fer-ho més entenedor és com si posessim un foli pla a la taula, l'agafem pels dos extrems i comencem a unir les mans. Podrem observar com el foli acaba per doblegar-se i formar un plec.

Doncs bé, als estrats de les zones de límit de placa els hi passa exactament el mateix, l'únic que en aquest cas el moviment de deformació és molt lent i per això les roques es dobleguen (comportament dúctil) i no s'acaben trencant (comportament fràgil). La zona de Catalunya es troba afectada per la col·lisió de les plaques Ibèrica i Africana i per tant els esforços tectònics tindran una direcció general de sud a nord.

Així doncs, si veiem uns estrats no horitzontals és mot possible que ens trobem en un dels dos costats d'un plec.

Aquesta és una imatge d'uns estrats inclinats a la zona del Barranc de Padrells de Tivissa. La foto està tirada des del pont que creua aquest barranc.