diumenge, 13 de juliol de 2008

FALLES (1ª part)

Els estrats es formen de forma horitzontal (veure articles anteriors) i la tectònica els inclina.

Durant la formació d'un plec els estrats es van 'doblegant' fins que els esforços paren d'actuar. Si aquest esforços continuen el plec es pot arribar a trencar i per tant una part del plec passaria a formar part de l'altra part (per sobre o per sota). Aquest trencament és el que geològicament es coneix com a falla.

Per definició una falla posa en contacte estrats geològicament inconnexos, o sigui, que posa en contacte estrats més antics amb estrats més moderns o a l'inrevés.

Les zones de trencament o de falla són geològicament molt interessants ja que són considerades trampes geològiques i on es poden ubicar fenòmens geològics interessants (aigues termals, etc..) o recursos naturals (aigues subterrànies, etc.)

En aquest cas ens situem en un camí enfront d'un escarpat on es veu la següent imatge:



Ara busquem els estrats i mirem quina distribució tenen (color roig):



D'esquerra a dreta podem veure com els estrats estan lleugerament inclinats cap a la dreta i que al centre de la fotografia s'inclinen força. Per altra banda els estrats de la part dreta es troben totalment horitzontals. Veiem que al centre de la imatge tenim alguna cosa que no 'quadra' ja que els estrats s'inclinen molt en aquella zona. Geològicament tenim el següent:



Per la zona centre de la imatge tenim una falla la qual divideix la zona en dues parts: la part de la dreta ha 'pujat' per sobre la part de l'esquerra (veure sentit de la fletxa) i la zona de l'esquerra ha baixat (fletxa). Per tant aquí tenim un contacte de materials geològicament més antics (part dreta) amb materials més moderns (part esquerra). Es tracta d'una falla inversa.

Aquesta falla es troba a uns 1.5 quilòmetres al sud del nucli de Tivissa i a la zona anomenada La Tossa.

Cap comentari: