dimecres, 26 de març de 2008

Estrats horitzontals

En geologia un dels principis fonamentals és el principi de la continuïtat el qual defineix que un material situat per sobre d'un altre implica que aquest últim és més antic. Un exemple aclaridor seria com si es tractés d'un llit on anem posant mantes a sobre i que per tant la última serà la que fa menys estona que s'ha posat.
La formació de la majoria de les roques es produeix a partir de la sedimentació d'altres materials o roques preexistents i erosionades o gastades per la pluja, el vent,... Aquests materials són transportats fins a les zones més topogràficament deprimides (valls o mar) on es dipositen i acaben formant, al cap d'un llarg període de temps (centenars a milions d'anys), les roques sedimentaries (calcàries, dolomies, gresos, conglomerats,etc..). Aquests materials es dipositen completament horitzontals o plans i acaben formant els estrats. Els materials van arribant i es van dipositant deixant els més antics per sota.

Un cop formats els estrats la tectònica s'encarrega d'enlairar-los fins a poder aflorar en superfície i poder observar-los.

Així doncs, observar uns estrats sedimentaris completament horitzontals indica que aquests materials es van formar en una zona topogràficament deprimida (vall o mar) i que han sortit, després, a superfície.

En la següent fotografia es pot observar una seqüència d'estrats horitzontals on els més antics (a sota de tot) estan representats per pissarres i els més moderns (dalt de tot) estan representats per conglomerats. Els estrats intermedis estan formats per intercalacions de gresos, conglomerats, argiles i margues.
Aquesta fotografia correspon a la zona sud de la Serra del Montsant.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bon dia Quimo, quina sorpresa m'he endut al descobrir aquest blog. T'animo a continuar i a què ens ensenyis les meravelles de Tivissa i les seves muntanyes.

Maria Perelló